• CONFERÈNCIA Síntesi de la conferència celebrada el dia 6 denovesmbre 2019, al Museu d’Història de Sabadell, sobre: LA CATEDRAL ROMÀNICA DE SANT PERE DE VIC. Ponent:
    Marc Sureda Juvany, doctor en Història.


    Després de realitzar una extensa introducció històrica del context de l’època en què va viure l’abat Oliba, en relació a l’arquitectura del moment, Marc Sureda ens explica com s’ha arribat a conèixer l’edifici desaparegut de la catedral romànica de Vic, en base a dues pautes. Primer, s’ha partit d’una sèrie d’esglésies-model que han estat el patró constructiu i arquitectònic necessari per poder definir l’edifici objecte. Es el cas de Sant Vicenç de Cardona, Sant Ponç de Corbera i Sant Bartomeu de Llaés, on es manté la mateixa estructura, tipologia de planta i distribució dels seus elements, sent coetanis del segle XI. Segon, existeixen prou testimonis arqueològics i documentals que donen molt bona idea de com podria ser l’antiga església. Les excavacions realitzades l’any 1956 per Eduard Junyent van deixar a la vista els murs d’una sola nau. I els documents trobats expliquen la capçalera, tant interior com exterior. Així doncs, l’església romànica vindria a ser un edifici d’una sola nau i transsepte, amb alçada propera als vint metres, amb les teulades a dues aigües situades al mateix nivell. Sobre el creuer hi hauria un cimbori de planta vuitavada. La façana presentaria arcuacions d’estil llombard sota el ràfec, alguna lesena i una rosassa. La capçalera tindria un absis central i dues absidioles per banda, conformant set nínxols en l’interior de l’absis. Els murs estarien arrebossats i pintats amb calç tant dins com fora, i l’interior de l’àbsis es revestiria amb pintures al fresc, on un Pantocràtor presidiria la volta de l’altar. La portalada d’entrada, malgrat les poques restes trobades, bé que podria ser com la de Ripoll. El campanar, la cripta i la sala capitular, millor que vagin a visitar-los, ja que són els tres únics testimonis que n’han quedat dempeus.

    Cristina Campreciós Layola:
    El conferenciant Marc Sureda.
    El conferenciant Marc Sureda.

  • CONFERÈNCIA Síntesi de la conferència d’obertura del curs 2019-2020, celebrada a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell el 25 de setembre de 2019, sobre: LES PINTURES ROMÀNIQUES D'ESTAMARIU. Ponent: Montserrat Pagès i Paretas, doctora en Història de l’Art.
    N'ha fet el resum la nostra consòcia na Cristina Campreciós Layola:

    Dins l’absis central de l’església dedicada a Sant Vicenç d’Estamariu, es conserva l’única pintura mural de la comarca que es pot veure restaurada originalment in situ. Es la troballa més important d’aquest segle XXI, ja que daten de l’any 1134. Sembla que podrien haver estat pintades pel Mestre de Pedret, a qui també se li atribueixen les obres de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Aneu i Sant Joan de Tredòs, per semblança en el seu estil pictòric. La Doctora Pagès ens informa que les pintures descobertes contenen els elements de la decoració pròpia dels altars romànics amb dos conjunts d’imatges, les escenes de la teofania situada sota la conca absidal i les escenes de caràcter terrenal en les parets de l’absis. Sota la volta s’ha conservat poc menys de la meitat de l’escena del Pantocràtor on es poden veure els peus i l’arc inferior de la màndorla, dos evangelistes, el lleó de Sant Marc i el brau de Sant Lluc, restes de l’àliga de Sant Joan i un arcàngel per banda. Separant ambdós conjunts destaca una sanefa que conté imatges de caps de màrtirs alternades amb animals simbòlics, acompanyats d’un fragment de l’Apocalipsi que en parla dels màrtirs de l’anyell. Per davall, el conjunt terrenal ens mostra a Maria amb les mans en posició d’oració, i als apòstols Pere i Pau, així com una quarta figura encara per descobrir. La part inferior de l’absis arran del sòl, conté el cap de la màrtir Santa Àgata.


  • Síntesi de l’última conferencia del curs 2018-2019, celebrada el 12 de juny de 2019 per la Ponent Anna Balaguer Prunés, doctora en història per la Universitat de Barcelona en estudis de numismàtica, amb el títol:
    DE LA MONEDA CAROLÍNGIA A LA DELS COMPTATS CATALANS.

    N'ha fet el resum la nostra consòcia na Cristina Campreciós Layola:

    L’any 768 Carlemany arriba al poder i emprèn una primera reforma monetària, deixant una sola moneda en circulació i no vàries com hi havia fins aleshores. Entre el 768 i el 781 emetrà moneda nova, però es farà en plata per manca d’or. Occident en aquells temps no disposava de prou mines d’or i tenia una escassa activitat extractiva i comercial del metall. La majoria marxava cap a Orient on hi havia més diners per pagar-lo. La manca d’or en els Comtats catalans coincidirà a més, amb el saqueig de Barcelona per part dels normands i la manca de joiers que treballin el metall. L’any 801 les tropes carolíngies entraren a Barcelona i cinc anys després es feu una segona reforma monetària millorant el pes de les monedes de plata. L’any 814 Carlemany serà coronat rei i encunyarà moneda d’or amb la seva efígie. Aleshores crearà un sistema monetari que amb els anys, serà adoptat per la majoria de països Occidentals i que estarà en vigor a Catalunya fins ben entrat el segle XIX. Els Comtats Catalans a finals del segle X ja emetien moneda pròpia, i la primera peça encunyada es feu a Girona l’any 829, just després que la ciutat s’hagués alliberat del regne franc. Barcelona, Empúries i Roses van ser les Seques catalanes on s’hi va encunyar moneda. Durant el anys d’invasió islàmica la moneda era bilingüe, tenia una cara escrita en àrab i una en llatí, i moltes es van confeccionar en tallers itinerants que seguien les guerres de reconquesta.


  • El dia 22 de maig de 2019 l'historiadora n'Àngels Casanovas i Romeu, conservadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, va pronunciar la conferència amb el títol:
    EL CORALL ROIG A LA CATALUNYA MEDIEVAL.

    De la qual la nostra consòcia na Cristina Campreciós Layola n'ha fet un resum:

    En època medieval els catalans explotaven i controlaven el negoci del corall entorn del Mediterrani, competint amb holandesos, marsellesos, corsos i genovesos. Els ports principals de comerç a casa nostra eren el cap de Creus i Begur, així com Sardenya i Sicília més enllà de les actuals fronteres. El comerç de corall proveïa el mercat intern, però també la ruta Asiàtica cap a Egipte, Damasc, Síria i Alexandria. Castella esdevingué el segon comprador en importància.
    La Ponent també ens parla sobre l’ús del corall, destinat principalment a joieria i a la confecció de rosaris, que seran utilitzats tant per cristians com per altres religions que l’empraran per comptar. Es podran veure en les pintures de retaules gòtics en forma de penjolls i collarets portats per Sants i divinitats. Serà utilitzat per les farmàcies dins de fórmules magistral atès que es creia que tenia propietats curatives i al segle XVI se’n redactarà un tractat mèdic. Això incrementarà les seves vendes, duent a l’enriquiment de tractants i comerciants, així com d’algunes ciutats exportadores, ja que el corall pagava taxes cada vegada que entrava i sortia d’un port.


  • L'església romànica de Barberà del Vallès ja torna a lluir la seva joia ... Aquest abril de 2015 hem pogut veure que ja han tret l'estructura metàl·lica que molestava tant la visió de les pintures murals. Van explicar que les pintures també havien estat restaurades. Les obres, realitzades a través de la Generalitat de Catalunya, varen consisitir en reforçar la fonamentació de la capçalera i refer la impermeabilització de la teulada, també es van canviar els vidres de les finestres dels absis. De tota manera també ens van dir que l'edifici estaria tancat aquest mes d'agost per tal de poder completar els treballs a la resta de la nau.

  • CONFERÈNCIA El dia 22 de gener de 2014 l'historiadora n'Àngels Casanovas i Romeu, ens va fer conèixer les últimes novetats en l'estudi dels grafits medievals a Catalunya amb una conferència que la va titular: ELS GRAFITS MEDIEVALS: UN LLENGUATGE DIFERENT.
    n'Àngels Casanovas en un moment conferència.
    n'Àngels Casanovas en un moment de la conferència.
  • CONFERÈNCIA 2 d'octubre de 2013. S'ha celebrat la conferència d'obertura de curs. El Dr. Antoni Pladevall ha estat l'encarregat de fer-ho. El títol de la conferència ha estat "El mestre templer Guillem de Mont-rodon, preceptor de Jaume I".
    Imatge de la conferència.
    Imatge de la conferència.
  • CONFERÈNCIA I VISITA AL MARESME Dimecres dia 13 de febrer de 2013 varem tenir entre nosaltres al Dr. Joaquim Graupera, reconegut medievalista de Mataró, el qual ens va parlar de l’arquitectura preromànica al Maresme, previ a la visita guiada prevista pel diumenge següent. Inicià l’explicació parlant dels primers vestigis tardoromans i va seguir amb els períodes visigots i musulmà per passar a descriure la conquesta carolíngia i la nova organització parroquial que determinà aquesta ocupació. Després va detallar les característiques estructurals dels edificis preromànics i a partir d’aquí va presentar els edificis més emblemàtics conservats de la comarca.
    El diumenge, 17 de febrer de 2013, com estava previst es va fer la visita que ens guià el mateix Dr. Joaquim Graupera. Sobre el terreny ens mostrà alguns dels edificis preromànics dels quals ens havia parlat a la conferencia esmentada. Per aquest ordre visitàrem Sant Cristòfol de Cambrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà, del terme d’Argentona i Sant Andreu d’Òrrius. Les tres primeres són de propietat particular i hem d’agrair als propietaris que ens hagin permès de visitar-les i que les tinguin molt ben conservades. També ens hem d’agrair que se’ns hagi facilitat l’entrada, un diumenge a la tarda, a l’església parroquial de Sant Andreu d’Òrrius. El Dr. Graupera ens ha sorprès de nou, per la seva preparació i per la pedagògica manera d’explicar-nos la història d’aquests conjunts, que han servit també d’exemple i d’excusa per parlar de l’arquitectura preromànica del Maresme.
    Un moment de la visita, St Salvador de Vilassar de Dalt.
    Un moment de la visita, St Salvador de Vilassar de Dalt.

    Trobareu més informació a “Full 125 - Maresme” en l'apartat "Publicacions" d’aquesta mateixa web i a quimgraupera.blogspot.com.es
  • Els Amics de l’Art Romànic de Sabadell homenatgien Josep Calvet i el nomenen President Honorari. Dimecres, 16 de gener de 2013, al Museu d’Història, seu dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell, es va retre un emotiu acte de reconeixement a Josep Calvet, el més veterà dels seus socis fundadors, per la seva trajectòria i dedicació continuada a l’entitat, i se’l nomenà President Honorari. Actualment, quan és apunt de complir 99 anys, continua essent-ne el tresorer i assistint a les dues reunions setmanals de l’entitat, i a totes les conferències i excursions que se celebren cada més, durant tot el curs. L’acte es va celebrar, per sorpresa de l’homenatjat, després de la projecció d’un parell de vídeo-reportatges de visites culturals de l’entitat per part de l’actual president dels Amics del Romànic, Lluís Fernàndez. Maria Puig, vocal de la junta directiva fou l’encarregada de lliurar a l’homenatjat, com a recordatori, un quadret amb una reproducció artística en relleu de Sant Climent de Taüll, amb la inscripció:

    Els Amics de l’Art Romànic de Sabadell a un dels seus socis fundadors, Josep Calvet Pratginestós, en agraïment a la seva dedicació continuada i amb motiu de nomenar-lo President Honorari. Sabadell, 16 de gener de 2013

    Per acabar es lliurà un ram de roses a l’esposa de Josep Calvet, Carme Puig, per la seva llarga tasca de correctora lingüística de l’entitat. La sala d’actes del Museu s’ompli a vessar amb els nombrosos socis dels Amics del Romànic, el director i quatre tècnics del Museu d’Història, i una representació de la Unió Excursionista de Sabadell, entitat a la qual ha col•laborat també Josep Calvet.
    Imatges de l'homenatge.Entrega de la placa al Sr. Calvet.
    Imatges de l'homenatge.
    Entrega de la placa al Sr. Calvet.
  • CONFERÈNCIA El passat dimecres 24 d'octubre de 2012, l'historiadora. N'Àngels Casanovas i Romeu, conservadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, va pronunciar la conferència amb el títol “Les Pintures murals del castell d’Alcanyís”. Després de situar aquesta població de Terol, molt propera a la Franja de Ponent i de descriure les diferents parts del castell dels Calatrava, actualment “Parador Nacional de Turismo” va fer una detallada descripció d’aquestes interessants pintures del gòtic aragonès. Són molt interessants pel fet de representar en una gran part escenes de temàtica civil (històrico-cavallaresc), però també religiosa i funerària. Entre altres s’hi representa una escena que s’ha identificat amb l’entrada triomfal del rei Jaume I a València, després de la conquesta.
    Imatge de la conferència.Entrada de Jaume I a València.
    Imatge de la conferència.
    Escena de l'entrada del rei Jaume I a València.
  • TROBADA DELS AMICS DE L'ART ROMÀNIC DE CATALUNYA A SANT CUGAT DEL VALLÈS I A BARBERÀ DEL VALLÈS.
    Hi van ser presents -els Amics de l’Art Romànic de Barcelona - els Amics de l'Art Romànic del Bages - els Amics de l'Art Romànic de Berga - l'Institut d’Estudis Penedesencs - els Amics de l'Art Romànic de Sabadell, entitat organitzadora.

    La trobada va tenir lloc el passat dia 24 de març de 2012. Els assistents es concentraren al matí a l’església del Monestir de Sant Cugat on, després d’unes paraules de benvinguda de Lluís Fernàndez, president dels Amics de Sabadell s’adreçà als presents Mn. Blai Blanquer, rector de Sant Cugat. Amb ell s’iniciaren les explicacions sobre la història del temple. Immediatament, 4 guies del Museu de la població, coordinats per Gemma Martínez iniciaren el recorregut guiat per les dependències del Monestir i una breu visita al centre antic de la població.

    Havent dinat en un restaurant de la població es dirigiren a Barberà del Vallès per a visitar l’església romànica de Santa Maria. La visita i explicacions de l’edifici anaren a càrrec de Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell, mentre el conjunt pictòric de l’interior feu explicat minuciosament per la Dra. Francesca Espanyol, presidenta dels Amics de l’Institut d’Estudis Catalans

    L’acte de comiat, molt breu, se celebrà al Centre Cívic de Ca n’Amiguet de Barberà del Vallès. Hi participaren Lluís Fernàndez dels Amics de Sabadell, Francesca Espanyol dels Amics de Barcelona, Joan Badia dels Amics del Bages, Pilar Terrada de l’Institut Penedesenc i la regidora de cultura, de Barberà, Maria Teresa Colomer.

    Sabadell, 24 de març de 2012
    Els participants de la trobada davant de Santa Maria de Barberà.
    Els participants de la trobada davant de Santa Maria de Barberà.
  • Cent vuitanta persones de tot Catalunya, interessades per l’art romànic, s’han reunit aquest diumenge al monestir de Santes Creus
    A la trobada, que ha estat convocada pels Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de Barcelona hi han assistit els de Sabadell, els del Penedès, els del Berguedà i els del Bages. És la primera trobada d’aquest tipus que es fa a Catalunya.

    En el decurs de la trobada s’ha fet una visita al monestir de Santes Creus i una altra a l’església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria. La fotografia correspon a l’interior d’aquesta església.

    S’ha compartit experiències en referència a l’activitat de les diferents associacions.

    Sabadell, 18 d’abril de 2010
    Imatge de Santes Creus.
    Imatge de Santes Creus.
  • CONFERÈNCIA17 de març de 2010. S’ha celebrat la conferència de l’arqueòleg gironí Jordi Merino, amb el títol de Sant Quic de Colera i Castelló d’Empúries. Del conjunt de Sant Quirc de Colera informà de la situació on no és possible l’accés a causa de les excavacions arqueològiques actuals i de la impossibilitat d’arribar-hi en autocar, la qual cosa fa que s’hagi hagut d’anular la visita prevista. Respecte de Castelló d’Empúries va començar fent un repàs als fets històrics des de la primera data documental que se sap (any 879). Passà després a fer una descripció de la població, especialment dels llocs d’origen medieval, amb una especial atenció a la gran basílica de Santa Maria de Castelló, anomenada, amb raó, la catedral de l’Empordà.
    Imatge de la conferència.
    Imatge de la conferència.
  • CONFERÈNCIA17 de febrer de 2010. S’ha celebrat la conferència de Joan Codina i Bernaus, historiador i enginyer tècnic industrial, amb el títol de Tarragona: del romà al romànic. Després d’haver situat Tarragona, com a capital de la província romana de la Tarraconense, que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica, ha anat desgranant els diferents esdeveniments històrics fins a la construcció dels edificis romànics, fent especial menció i estudi dels que encara avui es poden contemplar. La catedral de Santa Maria, obra clau per a veure la transició que es va produir del romànic fins al gòtic, va ser l’edifici al qual dedicà més atenció. També parlà de l’Hospital vell de Santa Tecla, del Castell del Rei i de Santa Maria del Miracle.
    Imatge de la conferència.Imatge de la catedral de Santa Maria.
  • CONFERÈNCIA 20 de gener de 2010. S’ha celebrat la conferència de M.Gemma Garcia i de Antoni Moro, arqueòlegs i autors del llibre La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al segle IX, juntament amb Francesc Tusset. El títol de la conferència ha estat Les novetats del Conjunt Episcopal d’Ègara. Sant Pere de Terrassa. Els conferenciants han exposat amb detall les novetats que l’arqueologia ha aportat sobre el coneixement que es tenia, fins fa poc del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, Una residència romana reformada i transformada com a residència episcopal, als horts de la rectoria, l’us com a conjunt funerari de Sant Miquel, un baptisteris trobats sota el que havia estat fins ara la rectoria.
    Imatge de la conferència.Portada del llibre.
  • CONFERÈNCIA 18 de novembre de 2009. S’ha celebrat la conferència de Francesc Villegas, fundador dels Amics de l’Art Romànic del Bages i ex president de l’entitat, actualment president dels Pessebristes de Manresa. Museu d’Història de Sabadell. Títol: Pel romànic de la serra de Castelltallat (Bages). Descripció detallada de la Serra de Castelltallat, la que va de Sant Mateu de Bages, prop de Súria, en direcció ponent fins a Sant Pere Sallavinera o Calonge de Segarra. Un territori on poder gaudir d’aquest romànic rural del Bages, tan entranyable. Ha posat com a exemples el campanar de Sant Mateu de Bages i les ermites de Sant Miquel de les Planes, Sant Cristòfol de la Figuera i Santa Maria del Grau. També feu un breu comentari de Sant Vicenç de Fals i del castell.
    Imatge de la conferència.Imatge de la conferència.
  • PROJECCIÓ D’AUDIOVISUALS 16 de desembre de 2009. Lluís Fernàndez ha mostrat els reportatges de vídeo en format DVD de les visites d’estudi i divulgació efectuades a l’ALT EMPORDÀ: Peratallada, Sant Julià de Boada, Fontclara i Ullastret poble, el 15 de març de 2009. EL VALLESPIR: Ceret, Palaldà i Arles, corresponent a la visita del 14 de juny de 2009 i LA TERRA ALTA: Favara de Matarranya, Maella, Batea, Pinell de Brai, Arnes i Horta de Sant Joan; MATARRANYA: Arenys de Lledó; MONTSIÀ: Castell d’Ulldecona i Ulldecona; RIBERA D’EBRE: Ascó. Que corresponen a les visites de tres dies efectuades per l’Aplec de la Salut de Sabadell, dies 9, 10 i 11 de maig de 2009.
    Imatge de Favara.Imatge d'Ulldecona.
  • CONFERÈNCIA 07 d'octubre de 2009. S’ha celebrat la conferència de Mercè Argemí, especialista en història Medieval, Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural (Universitat de Barcelona) i tècnica en Patrimoni de l’Ajuntament de Manresa. Sala Miquel Carreras del Museu d’Història de Sabadell. Títol: D’Arraona a Sabadell: l’origen de la ciutat medieval. Exposà els orígens de la ciutat de Sabadell, a l’entorn del mercat medieval creat pels senyors d’Arraona, a tocar de l’ermita romànica de Sant Salvador, al pla on avui hi ha la ciutat. Mercat creat per tal d’obtenir-ne les rendes. Un fet idèntic s’esdevingué a moltes altres viles-mercat del nostres país. Quant a l’origen del nom de Sabadell, derivaria de "sabat", dissabte, dia en que es feia (i es fa) el mercat.
    Imatge de la conferència.Imatge de la conferència.
  • SANT QUIRO I SANTA JULITA D'OSSERA (Alt Urgell). L'estiu del 2009, dos socis de la nostra entitat, han compartit amb l'Associació d'Amics dels Retaules de la Vall de Lavansa, l'organització d'una campanya d'intervenció arqueològica. L'objectiu era l'antiga església, convertida en un munt de rocs, que s'intuïa d'època romànica. De l'u d'agost fins el catorze, diverses persones, bàsicament d'Ossera i de la vall, van desenrunar el lloc i posaren al descobert tota la nau i l'absis. Van buidar aquest espai fins arribar al sòl de l'antic edifici, i descobriren que encara quedaven els murs, molt sencers, de l'alçada d’un metre. L'absis ha quedat ben destacat, també la porta de ponent, segurament oberta el segle XVI i una altra porta a migdia, que cal estudiar. La intervenció va ser dirigida per l’arqueòleg, Carles Gascón. Esperem poder fer una nova campanya el proper estiu. Rosa M. Bartrina i Esteve Massaguer.
    Imatge de Sant Quiró.Imatge de Sant Quiró.
    Imatge de Sant Quiro abans de la neteja.
    Imatge de Sant Quiro després de la intervenció.
  • SANT MARTÍ DE LAVANSA (Alt Urgell). 28 de juny de 2009. Es va fer una visita a l'església de sant Martí de La Vansa del municipi Lavansa-Fórnols. L'objectiu era definir els elements medievals que sembla que encara romanen en l'actual edifici d'aspecte barroc. Varem prendre mesures i varem fer fotografies, el resultat serà una planimetria on se senyalaran els elements medievals i un informe de les diferents estructures analitzades que es presentarà a les institucions que en tenen responsabilitat a nivell patrimonial. Josep Ma. Masagué, Lluís Fernàndez i Esteve Massaguer.
    Façana de l'església de Sant Martí de Sorribes actualPart del mur medieval, que es pot veure per sobre de la volta de la nau lateral de migdia, amb una finestre paredada
    Façana de l'església de Sant Martí de Sorribes actual
    Part del mur medieval, que es pot veure per sobre de la volta de la nau lateral de migdia, amb una finestre paredada
  • ESGLÉSIA DE SANTIGA Santa Perpètua de Mogoda. S’ha acabat la primera fase de les excavacions de l’església de Santiga (Santa Perpètua de Mogoda). Excavacions que portava a terme l’empresa Arrago de Sabadell, de la qual forma part el nostre consoci Albert Roig i el seu fill Jordi. Les troballes han posat de manifest, sobretot, la continuïtat que han tingut els diversos edificis que han existit des de l'època romana fins a l'actual. S'ha de subratllar l'interès que ha desvetllat el trobar indicis d'aquest espai de temps tan poc conegut que va del segle V fins al segle IX.
  • SANT PAU DE RIU-SEC Sabadell. S’han acabat les excavacions a l’entorn d’aquesta església romànica, a càrrec de l'empresa d'arqueòlegs Arrago de Sabadell, amb la direcció de Jordi Roig.

    Se sabia, de fa molts anys, que l'església era edificada a sobre d'una vil•la romana. Arran de l'excavació s'ha pogut datar amb precisió: època republicana, segles II i I abans de Jc. El fet que fos destruïda per un incendi ha fet que es conservessin millor les seves restes, segons els arqueòlegs.

    Cal recordar que durant les excavacions que varen precedir a aquestes es posaren al descobert un conjunt de sepulcres molt rics, amb estris i aixovars que a parer de Jordi Roig podrien pertànyer a rituals templers.

    Recentment s'ha proposat de convertir el jaciment de Sant Pau de Riu-sec en parc arqueològic de la Universitat Autònoma de Bellaterra.